Me encantan las manifestaciones en contra del Proceso de Bolonia, sobre todo por ciertas argumentaciones “tan sólidas” que suele haber detrás…
Pero la siguiente foto me ha dejado totalmente descolocado, las risas que me he echado esta mañana en el tren leyendo la prensa… “fuera empresas y PEDAGOGOS” 
¿¿pero qué hemos hecho los pedagogos??
Foto de Paula Villar (El Pais.com)
Si queréis leer la noticia entera:
Potser que la reforma de les titulacions s’ha fet només mirant al mercat laboral i al “capital”, sense mirar cap a la formació integral de les persones i els pedagogs tenen la seua part de responsabilitat en tot, pel seu assessorament als redactors del Procés de Bolònia. O potser no hi va haver pedagogs assessorant?
Salut.
Suso
Hey Suso,
Estic en part d’acord amb tu, però el problema és que, normalment en aquests discursos es cau en el mateix tòpic: Proceso de Bolonia=Mercantilización, i hi ha molta falta d’informació, molta.
El Procès de Bolònia, o l’EEES és molt més que l’eliminació o canvi de títols… és la creació d’un espai comú on qualsevol estudiant pot moure’s d’una universitat a una altra sense impediments. Ara mateix això no existeix ni dins del País Valencià… tu te’n vas de la UJI a la UV a mitat de la carrera i et convaliden algunes assignatures per crèdits de lliure configuració i poc més…
I també és itneressant el tema de la mobilitat dels egressats. Ser titulat d’ací i anar-te’n a qualsevol universitat europea a treballar, amb un reconeixement del teu títol.
L’EEES també és un augment del control de les universitats i del professorat. Una rendició de comptes de la universitat a la societat… Açò crec que també és positiu.. Més encara quan qui està financiant les universitats és la societat, tots els contribuients, ja que els estudiants sols paguem un 10% del cost total de les matrícules. Cal haver una transparència total de resultats.
Els nous títols jo no pense que estan dissenyats per les empreses, de fet les dissenyen les universitats i no hi ha un catàleg de títols i desapareixen altres…
I crec que sí que es positiu aquest nou canvi de grau i posgrau. Estem farts de vore com es tarda entre 7 a 9 anys en acabar una llicenciatura… I això a Europa no pasa. La filosofia d’aquest canvi és estudiar 4 anys, poder començar a treballar i tornar a la universitat, si vols, per a ampliar els teus estudis.
Es veritat i és evident que la universitat no pot anar dirigida per l’empresa privada, però tampoc pot anar d’esquenes a les necessitats de la societat. Tinc moltíssims exemples d’amics que han acabat… psicologia, dret, filologia… i estan treballant al McDonnald’s…
També es diu que es privatitza la universitat perquè es vol potenciar la formació pràctica… quan la realitat és que més del 70% del professorat segueix donant les classes amb lliçò magistral, sense cap coneixement de tipus pràctic, i molt allunyat de la realitat. Hi ha professors que no saben què es fa a les empreses del seu sector, i estan formant a xavals i xavales que acabaran treballant ahí.
O es diu que canvien les actuals beques per prèstecs??? No és així. A més de les actuals beques, s’introdueix la opció del prèstec per als que superen els límits de les beques… Prestec sense interessos, a tornar si treballes del que has estudiat amb uns ingressos suficients.. Però a més de les beques…
Per a mi l’EEES té mes ventatges que inconvenients, a l’igual que actualment ningú critica la funcionalitat de l’Euro (no dic la pujada de preus, sinó la utilitat). Però cal col•laborar per a construir entre eixe espai compartit.
I me resulta curiòs escoltar estudiants protestant quan en la vida han participat en el procés ni en la millora de la universitat. Diuen que no els escolten quan no saben quins mecanismes tenen per a ser escoltats i participar.
Ho senc tota la parrafada, però m’encen aquest tema.. jeje
Salut
F.
pedagogo!!! capitalista!!! jajajaja….. pa cagar-se i no torcar-se!! jajaja
Hola de nou Francesc,
Hi ha coses en les que estic d’acord. Però d’altres no.
Al voltant de la implantació de l’euro, qui ha eixit més beneficiat? Els ciutadans europeus o els grans grups empresarials i bancaris? Jo no he trobat cap benefici especial amb l’euro, al contrari. I si beneficiar-nos vol dir que ara ja no hem de canviar divises a l’eixir a l’estranger, doncs vaja!
En relació als arguments/eslogans dels que s’han mobilitzat, com en totes les mobilitzacions, i tu ho saps bé, els arguments en contra sempre es radicalitzen/simplifiquen per fer-los més efectistes i visibles. No crec que els estudiants que es mobilitzen estiguen en contra de tot el que implica l’EEES.
Per a mi vincular en excés els estudis universitaris a les eixides laborals és una errada (provocada per la intervenció del món empresarial) i no garanteix una formació integral sinó especialitzada i concreta per a un tipus de feina concreta. Que un llicenciat treballe en un McDonalds o en el Bar Evaristo no significa un fracàs del sistema universitari. Potser només és un fracàs personal i potser ni això.
I per últim, és clar que ha d’haver control sobre les despeses i sobre el finançament. Igual que en totes les institucions i empreses.
Només t’he comentat les coses que no estic d’acord però així és més entretingut, no?
Salut
Suso
Tota la raó, els eslògans solen ser com dius… el problema és quan l’argumentació consisteix en repetir l’eslògan.
Per a mi, relacionar la universitat amb el món empresarial no és una errada. Entenc que no ha de dirigir-la, pèro no pot estar desvinculada. I sí, crec que és un fracàs del sistema universitari traure tants i tants llicenciats que no treballen el que han estudiat. No vull dir que siga un treball poc digne, ni res d’això, però crec que és un fracàs del sistema.
I a més, és una forma de despilfarrar els diners públics. No dic que siga necessari eliminar carreres… però quan veus any rere any, carreres amb 4 o 5 matriculats… possiblement cal reajustar la titulació a les demandes actuals. I no crec que això vaja en perjudici d’una formació integral… per que, què és una formació integral?
I també passa que a sovint, professors d’aquests ensenyaments són els primers que manipulen als estudiants, els fiquen la por al cos, per a que monten manifestacions i surtin amb la pancarta… però per què? no crec que siga tant per la mercantilització, sinó per no perdre la seua assignatura o quota de poder al departament.
D’acord en que no pot haver titulacions de 4 o 5 matriculats perquè és una despesa enorme però no considere una mala despesa que els titulats no treballen en allò que han estudiat. Continue pensant que la formació integral d’una persona (i la universitat és un pas més i important) no té perquè tindre el seu final en una empresa.
Jo no dic que la universitat estiga al marge del món empresarial, igual tampoc pot estar al marge del món cultural i social. Però el que no vull és que controle decisions que és el que fa (i encara anirà a més). Per exemple, per què la universitat ha passat d’una actitud neutra/contra en el tema dels camps de golf a una actitud (que s’expressa en jornades i conferències) a favor? A qui l’interessa més tindre un camp de golf? A tu? A mi? O als constructors?
I per últim, tens raó en que les universitats tenen problemes difícils de resoldre i que tenen a veure amb el manteniment del status quo dels seus òrgans. Però això tampoc és estrany a altres àmbits.
Salut.
Lo de los pedagogos viene a cuento de esto:
http://informefisica.blogspot.com/2008/04/golpe-de-estado-la-academia.html
todo tiene su contexto y somos muchos los que mirando los cuestionarios y papeles que nos hacen rellenar sólo vemos un cuento chino, verborrea sin sentido, absoluta pérdida de tiempo para que luego no gane nadie salvo los que han redactado esos papeles.
Saludos
Hola Ángel,
Primero de todo pedirte disculpas porque el filtro de spam del wordpress bloqueó automáticamente tu comentario pensando que era spam… no lo entiendo… hoy al revisar el spam vi tu comentario, de verdad, lo siento.
A ver, entiendo las reticencias que podamos tener sobre si el cambio va a ser profundo o simplemente un lavado de cara. Comparto esas dudas. Pero no creo que sea adecuado cargar contra los que piden un cambio en la universidad… un cambio pedagógico con la implementación de nuevas metodologías es más que necesario. Más del 80% de la actual docencia son clases magistrales, donde el profesor como fuente de la información, se dedica simplemente a dictar sus apuntes… Éste es el cambio metodológico que se quiere hacer. Más clases prácticas, basadas en problemas, con la utilización de las NTIC, etc. Y ésto no veo que sea negativo…
Es verdad que hay mucha verborrea, pues sí, pero lamentablemente en España si los cambios no se proponen desde arriba, a través de leyes y normativas, no se llevan a la práctica. No vale con el entusiasmo de algunos, es necesario un respaldo institucional.
Los papeles que hay que rellenar simplemente es una muestra de transparencia y de rendir cuentas. Estoy harto de que las universidades intenten captar estudiantes con máster y cursillos, de dudosa calidad, que después no sirven para nada sino solo para que los estudiantes suelten la pasta.
Todo amparado en la libertad de cátedra… pues no. Es necesario ver qué estamos ofreciendo.
Es verdad que hay mucha gente escéptica con que se vayan a realizar estos cambios, pero algo se estará haciendo al ver saltar a los rectores cuando ven peligar sus chiringuitos… o al ver a muchos profesores (los típicos que han dado su clase siempre igual, y nunca han ido a un curso de reciclaje) pedir la jubilación anticipada… Muchos de éstos, por dentrás, son los que promueven las movilizaciones.
[...] nuevo máster de formación del profesorado” y en relación con el eslógan que comenté en otro post (”fuera pedagogos de la universidad”) me vino a la mente unas frases de Giner de los Ríos, que ya en 1887 hablaba de la importancia de [...]
He arribat aquí intentar cercar el video sobre 59 segons de Plan Bolonya, però no se’m carrega per enlloc.
Estic totalment d’acord que cal un canvi de metodologia, doncs el model tradicional segueix regint les nostres classes. Què potser Bolonya aconseguirà aquest canvi? no.. Aquest canvi ha de venir del professor/a, i si aquest creu en un model tradicional el seguirà emprant, mal ens pesi a nosaltres.
D’altra banda.. pel que fa a la facultat de ciències de l’educació trobo del tot nefast que diplomatures com educació musical, física, especial… quedin reduïdes. M’explico… actualment t’especialitzes en allò que vol fer, si vols ser educadora especial o bé dedicar-te al magisteri musical. A partir d’ara no, es crea un conglomerat i l’especialització queda reduïda a un nombre de 30 crèdits per especialitzar-te, si vols. En comptes d’una renovació pedagògica anem enrere, perquè una persona que mai ha fet música com pot ensenyar-la? donant fitxes als infants? no crec pas en aquesta educació. I un infant amb necessitats educatives especials, tampoc té dret a disposar d’una persona especialitzada en l’àmbit?
Penso que els arguments han d’anar més enllà d’allò simple positiu o negatiu d’aquest nou pla, doncs queda molta informació amagada que no surt pas a la llum.
Penso que, com a pedagog, això fora important tenir-ho en compte..
Salut.
Hola Alba, el vídeo el tens a la pàgina de RTVE, en teoria aquest és el link: http://www.rtve.es/alacarta/#437470
Sobre el canvi pedagògic comentar-te que tens raó, depèn dels professors i si no volen no ho faràn. Però aleshores, no fem res? Ho deixem estar i no intentem que canvien?
Pot ser Bolonya no solucione tots els problemes de la universitat, és de veres, però al menys obri aquesta oportunitat de canviar, en una institució tant trandicional que si fora per ella mai canviaria.
Jo forme part com a avaluador d’Aneca, que és l’agència que revisa els nous plans d’estudi elaborats per les universitats (Jo estic com a estudiant, i també hi ha professors, i professionals). Per nosaltres passen tots els nous plans d’estudi elaborats per les universitats.
I et puc dir que mai s’ha fet un canvi en tanta profunditat. Els nous plans d’estudi tenen que especificar quines son les metodologies de les seues assignatures, com s’ha d’avaluar a l’estudiantat, quines competències potencia cada assignatura, etc. I totes aquestes metodologies han de ser majoritàriament pràctiques, amb més avaluació contínua, i sense enfocar tant en l’avaluació final.
Un canvi que pot parèixer una xorrada perquè molts professors ja ho estan fent fa anys, però per a altres és una autèntica revolució. Mai havien pensat en els estudiants i en quines competències han d’adquirir, ells únicament donaven la seua assignatura i prou. Per a aquestos professors, Bolonya sí que està suposant una autèntica revolució… i com a mostra, el nombre de professors que en les universitats estan demanant la jubilació anticipada… I sí, segurament trobarem professors que no canviaran… però per a això cal seguir treballant a les universitats, no per a aturar estos controls de la qualitat (com les crítiques a Aneca, etc), sinó per a que aquestes avaluacions tinguen efecte de veres, i si el professor no cumpleix que se li penalitze…
Sobre el teu plantejament de magisteri comentar-te que ahí no estic massa d’acord. Jo també vaig estudiar magisteri musical, i sé quins són els coneixements que en la universitat se’m donava de musica i els que després m’han fet falta. Estem parlant d’ensenyar una especialització a xavals de 6 a 12 anys… possiblement abans tenia més sentit estudiar musica o ed. física perquè els nens estaven fins als 14, però ara no se jo… No sé, he de reconèixer que en aquest tema no he reflexionat massa, però veient-me després d’haver acabat la carrera, i veient als meus companys, possiblement m’ha fet mes falta tenir més coneixements pràctics, i metodologies didàctiques que coneixements de música. I conec molts més professors que sense massa coneixements teòrics de música són uns mestres espectaculars, i altres amb molts coneixements deixen molts que desitjar. A més, Bolonia no exigeix màxim 30 crèdits, ho estableix cada universitat… I qui estableix els plans d’estudi a les universitats? Els departaments = professors i estudiants… Per tant, alguna part de culpa tindrem si en la nostra universitat no s’ha fet bé…
Seguisc pensant el mateix: Bolonya és una oportunitat que no podem deixar escapar… Si no fora per ésta, les coses seguirien igual, ningú haguera reformat res… i que vols que et diga, no crec que ens vaja tant bé…
Salut… i república